Per a reconstruir l’evolució de la festa no n’hi ha prou amb els arxius. L’equip que ha preparat la candidatura també ha entrevistat persones vinculades a la festa des de fa molts anys i veïns del barri.
Tres esglésies
Des del principi, la festa va estar lligada a la parròquia de Sant Agustí, on se celebraven els actes religiosos. Quan el temple va ser destruït en la guerra, en 1936, la celebració va passar a la capella de les monges de la Beneficència. En 1973 es va traslladar al seu emplaçament actual, la parròquia de Sant Joan.
Els primers actes documentats són litúrgics: en 1789 se celebra una missa cantada «amb tota pompa i solemnitat», i el mateix ocorre en 1804 i 1807. La continuïtat, ja al voltant del dia del sant, arriba en 1809.
El que va nàixer amb la imatge
Cap a 1811 apareix la imatge del sant, i al seu voltant sorgixen diverses tradicions.
El dosser. Alzira té una llarga tradició de dossers, construccions efímeres de fusta, teles i flors que adornen les imatges devocionals. Els de Setmana Santa ja són Bé Immaterial de Rellevància Local. El costum ve de l’edat mitjana, quan s’ornamentaven les estances amb rics draps per a rebre personatges importants. El de Sant Antoni es munta a casa del clavari la setmana anterior a la festa, per a exposar la imatge.
La campaneta. Durant eixos dies es penja una campaneta de la mà dreta del sant. Qui la toca, diuen, trobarà parella. Però si es toca la del coll del porquet, el nóvio o la nóvia eixirà morrut. El costum naix d’una confusió: eixa virtut és pròpia de Sant Antoni de Pàdua, que se celebra el 13 de juny.
El trasllat. Abans de la missa, festers i veïns portaven la imatge des de casa del clavari fins a l’església: Sant Agustí fins a 1936, la Beneficència fins a 1973 i Sant Joan des d’aleshores.
La processó. En acabar la missa, el sant recorria el barri de tornada a casa del clavari. L’arxiver i cronista Aureliano Lairón arreplega que el 17 de gener de 1932 hi va haver missa a Sant Agustí i després la «tradicional processó». Si en 1932 ja es deia tradicional, el seu origen és molt anterior.
Animals i cavalls
Amb la processó va la benedicció dels animals. Alzira ha viscut del camp fins fa poc, i els animals de treball formaven part de la vida diària. A més, la ciutat té una llarga tradició de transport de mercaderies amb cavall.
Una particularitat d’Alzira és la pujada dels cavalls pels escalons de les Escoles Pies. Recordava quan els propietaris pujaven els animals a llocs alts per a protegir-los de les crescudes del Xúquer. A mitjan segle XX els joves genets feien carreres que acabaven dalt de l’escala, un costum que es va perdre pels accidents. Hui els cavalls pugen per una rampa.
Les fogueres
La vespra de Sant Antoni, colles d’amics i veïns encenien fogueres menudes, botaven per damunt i després torraven el sopar en les brases. Es feien amb mobles i trastos vells de fusta. Els organitzadors encenien, a més, una foguera principal a la plaça Major.
El que s’ha anat sumant
La festa continua viva i ha incorporat actes nous:
- La despertà, el matí del dia gran.
- 1991: l’exhibició canina i el Dia de la Bicicleta.
- 2009: la plantada d’arbres en paratges del municipi.
- 2010: la festa del tocayo, a meitat d’any, al voltant de Sant Antoni de Pàdua.
- 2022: la processó de bengales que precedix la cremà de la foguera.
En més de dos-cents anys, la festa només s’ha interromput dues vegades: durant la Guerra Civil i amb la pandèmia de 2020.