La talla de Sant Antoni
És una escultura de principis del segle XIX, d’autor desconegut. Fa 66 cm d’alçada, 30 d’amplària i 20 de fondària, i està feta de fusta daurada i policromada.
Representa el sant com un ancià de barba espessa i cabells blancs, dret i amb un bastó en la mà dreta. Vist un hàbit de color beix, un davantal d’un blau grisenc i una capa de color marró amb caputxa. Als peus, a l’esquerra, hi ha un porquet de color rosat. En els dies de festa es pengen campanetes amb una cinta de tela del coll de l’animal i de la mà del sant.
La imatge presidix el dosser, la missa, la processó, la benedicció dels animals i, des de fa uns anys, la cremà de la foguera.
En 2015 la va restaurar Mònica Ibáñez al Museu Municipal d’Alzira. El treball va revelar almenys set intervencions anteriors, la primera després de la Guerra Civil: en 1936, Consuelo Sifre la va amagar per a salvar-la, i les males condicions de l’amagatall van obligar a reconstruir-la.
El panell ceràmic del MUMA
A la segona planta del Museu Municipal d’Alzira hi ha un gran panell ceràmic de 140 per 240 cm, format per 84 taulells de 20 per 20 cm. El va fer l’artesà local Juan Antonio Matoses Torres en 1990, per a commemorar els 200 anys de la festa. A la part superior porta la llegenda Festes de St. Antoni Alzira 1788-1988.
Els 50 taulells centrals conten la festa a la manera d’una auca: xiquets i xiquetes portant trastos vells per a les fogueres i botant-les; la visita al dosser; la processó, oberta al so del tabal i la dolçaina, amb gent que porta animals o va a cavall i en carro, escolanets i devots amb ciris, els festers, la imatge a muscles de quatre persones, el rector, les autoritats i, tancant, una banda de música. És alhora una obra d’art i un document de com es vestia i se celebrava la festa.
El dosser
Els dossers canvien cada any. Els creen la comissió de festes o els clavaris i clavariesses, i són art popular al servici de la devoció. Es fan sobretot amb teles i flors, tot i que últimament es construïxen estructures més complexes amb fusta, canyes, ceràmica o eines de llaurança tradicionals.
La foguera
L’últim element, també efímer, és la foguera. S’alça amb fusta en desús que s’arreplega al llarg de l’any, hui sobretot palets d’obra, i s’apila en forma de pira a la plaça Major.
